En Víctor és un jove sense ambicions i amb una tendència a ficar la pota quan tot va bé que últimament està degenerant en una absurda espiral autodestructiva. Però una força animal superior a ell l'atrau cap a un planeta poblat per éssers estrambòtics que l'arrossegaran, en una cursa hilarant i descontrolada, a la reconquesta de la seva vida. Amb un humor grotesc i filosòfic que recorda la millor tradició polonesa, La fuga de l'home cranc és una novel•la que no s'assembla a cap altra, una aventura còsmica i d'estar per casa escrita amb un llenguatge ric i cuidat, fresc i radicalment actual. Una història contemporània on emergeix una realitat delirant que s'ho empassa tot i ho digereix en forma de cant a la insignificança i a l'amor indiscriminat de l'univers.

Saps que ho vols és un recull de contes irreverent i imprescindible que gira al voltant del sexe, les cites, el desig, la culpa, el plaer, les relacions de poder entre els gèneres i altres qüestions de la vida moderna. Un dels relats centrals, Gat amagat, que narra una cita desastrosa entre una estudiant i un home més gran, va aixecar molta polseguera quan es va publicar al New Yorker a finals del 2017 i, esperonat pel moviment #Metoo, es va fer viral. Els personatges centrals d'aquestes històries són, sobretot, dones: dones a la feina, dones que se citen amb homes als bars, que van al metge, que passen estones amb la família, o amb els amics, dones divertides, furioses i sovint terrorífiques. I les històries, que salten de la vida quotidiana a escenaris sobrenaturals, són explícites i descarades, exciten i repugnen alhora, espanten i sedueixen en la mateixa mesura. Amb tocs d'humor negre i passatges de novel·la de terror, i molta vida bategant a cada pàgina, Saps que ho vols explora els abismes d'estimar-se a un mateix, i també als altres, i interpel·la, assenyala, incomoda i provoca el lector.

En Bill Masen és en un hospital de Londres amb el cap embenat i es perd la pluja de meteorits més espectacular que s'hagi pogut veure mai. Però quan finalment es treu les benes dels ulls, l'endemà al matí, es troba que un estrany silenci plana sobre la ciutat i als carrers només hi ha persones cegues que volten, desorientades, i fugen dels trífids, unes plantes grotesques i perilloses de més de dos metres d'alçada. Aviat es toparà amb la Josella, una altra afortunada que també ha conservat la vista, i junts miraran de sobreviure, conscients que el món que coneixien no fa ni vint-i-quatre hores ha desaparegut per sempre.

Berlín, novembre del 1938. Otto Silberman és un empresari jueu i ric que pertany a l'alta societat alemanya. Però últimament la vida s'està complicant, molts dels seus parents i amics han anat desapareixent, o han estat detinguts: l'antisemitisme, esperonat pel govern nazi, s'estén de manera imparable per tot el país. Silbermann comença a plantejar-se marxar de la ciutat, vendre el pis i liquidar tots els comptes, fins que un matí truquen a la porta de casa seva i, en veure un grup de joves que l'espera amenaçadorament a l'altra banda del llindar, decideix fugir. No és cap cas aïllat: aquesta mena d'assalts violents estan passant impunement per tota la ciutat amb el vist-i-plau de les autoritats. I així, de cop, en Silbermann es converteix en un fugitiu. Escrita amb estil directe i ritme tens, El viatger és una nova i terrorífica mirada a l'Alemanya dels anys trenta, un retrat vivíssim dels efectes devastadors del nazisme fet a partir de converses i reflexions sobre el terreny, i resulta un testimoni tan impactant com necessari per entendre com funcionen els mecanismes de poder i d'exclusió i la violència a gran escala.

Imagina't l'Aram, que a dins hi té tot un món d'ombres i abismes i precipicis. Imagina't la Lena, que fa veure que és forta, com totes les persones del món. Imagina't el pare, que mai no hi és. Imagina't la mare, que fa temps que ja no és la mare. Imagina't una carretera de bosc recta i plena de boira. Imagina't els arbres dels vorals, alts i amb arrels grosses com tentacles. Imagina't la llum del món, que entra molt a poc a poc pels vidres i es refugia en un pis de Sants. Imagina't un balcó, com una boca oberta a la ciutat. Imagina't la vida quan s'encalla i se'ns fa fang a sota els peus. Imagina't la mort, que és líquida com l'aigua i ens navega lentament les esquerdes de la culpa i de la por.

"Abans que aquest llibre fos un llibre, va ser un fanzine, i fins i tot abans, va ser un article. Però primer, i potser encara més important, va ser un espai perillosament buit. El primer article sobre consentiment que vaig publicar en castellà va ser un intent d?omplir aquest espai. I va ser com intentar arreglar una canonada espatllada amb una bola de paper de vàter. [...] Espero que aquest llibre es pugui utilitzar com a part d?un diàleg més ampli i més interseccional sobre la violència i la desigualtat. Necessitem desesperadament més recursos sobre el consentiment, sobre la cultura de la violació i sobre la violència procedents de gent diversa. Com més veus hi hagi, millor. Sé que això només és un punt de partida." La palabra més sexi és sí és una guia informativa, nova i sexi sobre consentiment i educació sexual i contra la cultura de la violació. Amb il·lustracions de l'artista sueca Petra Eriksson, il·lustradora habitual al The New Yorker, ens ofereix, de manera clara i concisa, l'informació necessària per saber-ho tot sobre orientació sexual, gènere, feminisme i consentiment.

Vaig sortir un any amb un home, fins que vaig saber que havia matat la seva dona. Va dir-m?ho ell mateix. Feia deu anys, amb un ganivet, i havia passat per la presó. No vaig poder escoltar-lo més. El vaig acompanyar fins a la porta, li vaig donar la jaqueta i ell va obrir i va marxar.
Em vaig ficar al llit vestida. Al matí havia canviat els llençols per ell, la coixinera feia olor de suavitzant i vaig quedar com narcotitzada pel perfum de les flors estampades als llençols, de les flors de la samarreta i els pantalons que no m?havia tret. L?olor de les garlandes a la pantalla del llum de la tauleta, l?olor de les sanefes de les parets, dels rams de flors a les cortines, de les corones de flors al mosaic. Vaig adormir-me en un núvol de pètals, com si la morta fos jo.

Una malaltia infantil de la qual els metges deien que no es refaria mai. La necessitat adolescent de fugir que per poc no acaba en desastre. Una trobada terrorífica en un camí perdut de les muntanyes. Un part mal gestionat en un hospital sense prou personal. Visc, i visc, i visc és un llibre de memòries, però un llibre de memòries peculiar: Maggie O'Farrell hi narra disset moments en què la seva vida va córrer perill i va estar a punt d'escapar-se-li entre els dits. Són disset escenes, disset vinyetes tenses, viscerals i plenes de vida, en les quals retrobem a l'autora en diferents etapes vitals, amb diverses mentalitats, i en diversos llocs del planeta: és filla, i estudiant, i oficinista; és mare, viatjera, escriptora; ara està enamorada, i ara amb el cor trencat, o solitària, rebel, angoixada, espantada o decididíssima. I, més enllà de les seves experiències, esplèndidament narrades, el llibre ens interpel?la profundament: què faríem si la nostra vida estigués en perill? Com reaccionaríem? I què estaríem disposats a perdre, o a donar a canvi? Visc, i visc, i visc és alhora un recordatori / testimoni de la fragilitat i la vulnerabilitat de l'existència i un cant lluminós a la vida, a no deixar-nos perdre, ni vèncer, i aprofitar cada minut i cada batec. A fons.

«No us ho creureu, ningú que tingui una mica de seny no s?ho podria creure, però és del tot cert, absolutament cert! Aquest matí, quan m?he despertat, m?he trobat que m?ha¬via convertit en ma mare.»
L'Annabel té tretze anys, és desordenada i malparlada, no es pentina mai, es menja les ungles i porta ferros, té un germà petit insuportable i una mare més estricta que les altres. L'endemà d'una discussió, l'Annabel es desperta
i s'adona que s'ha convertit en la seva mare. ¿Serà la seva oportunitat per fer tot el que li doni la gana?

Tenir tretze anys no és gens fàcil, i encara menys si els teus pares decideixen separar-se. Això és el que li passa a la Madde: un dijous com tots els altres, després de sopar, el pare anuncia que marxa de casa. La Madde i el seu germà no entenen per què els seus pares se separen, i es rebel•len cadascú a la seva manera. Però la vida a l'institut, les tardes amb la Cessi, la seva millor amiga, l'aparició d'en Johan i la certesa que ja no és cap nena petita ajudaran a la Madde a entendre i superar tot el que ha passat, mentre comença a experimentar de primera mà què és l'amor, la separació i l'allunyament. Quan un toca el dos és la història d'una noia enfrontada a la separació dels seus pares, a les alegries i tristeses del primer amor i a un dels reptes més intensos i apassionants de la vida: fer-se gran.